En aquest intent de delimitació de responsabilitats i de competències s’hi ha d’implicar tota la comunitat educativa: professorat i, sobretot, alumnes i famílies. Cadascuna de les parts s’hi ha de comprometre sense reserves, i s’hi ha de vincular plenament en el grau de competència que li correspon. Perquè hi hagi un veritable flux comunicatiu ningú no pot trencar la cadena preestablerta ni modificar els elements primordials que aquest intercanvi exigeix. Cal que els elements comunicatius siguin precisos i unívocs. No hi caben ambigüitats ni mitges tintes. Tothom ha de tenir clar què significa ensenyar, aconsellar, explicar, escoltar, estudiar, aprendre, vetllar, corregir, col·laborar, avaluar, treballar, en definitiva. El codis significatius que s’emprin han de ser validats i compresos per tots, sense titubeigs ni dubtes.
Essent així que ara mateix els nivells de rendiment es troben gairebé en fals, cal retrobar urgentment i revifar la cultura de l’esforç. Però no de qualsevol manera. Per recuperar uns hàbits que mai no s’havien de haver perdut, cal aplicar-hi una bona dosi de mètode, d’imaginació i, sobretot, de paciència. Fet i fet, quan es parla de pèrdua d’hàbits vol dir que s’han perdut, malmès o aviciat tot un altre conjunt de valors i de pautes que afecten a diferents àmbits de la vida familiar i social. No només a l’escola. Per això, reclamem la col·laboració i el treball col·lectiu de totes les parts.
No obstant això, l’experiència ens diu que, tot i les bones intencions i la bona disposició de les persones, cal establir normes, eines i models de treball que facin rendible l’esforç i facilitin mínimament el camí envers l’èxit. Aquestes normes les coneixem com a tècniques d’estudi. Segurament darrere del fracàs i el desencís de molts joves respecte dels estudis hi ha un desconeixement i una manca de recursos per enfrontar-se amb un mínim de garanties a la tasca diària dels deures, dels exercicis i dels exàmens. No és l’única causa, però. En molts casos, certament, hi ha també una profunda displicència i una important manca d’il·lusió i d’autoestima. Amb tot, no hem de perdre de vista que res no es fa al marge de res. Tota activitat personal, sigui la que sigui, és realitzada unitàriament per cada persona i exercida des de tots els àmbits i trets propis de cada personalitat. Vist així, si aconseguim que l’estudi sigui un treball més fàcil i més agraït des del punt de vista de l’èxit personal, qui sap si també aconseguirem capgirar o, com a mínim, temperar alguns ànims indisciplinats i díscols.
En aquest sentit, doncs, el claustre de professors, per mitjà de cada un dels departaments i seminaris i amb l’acceptació dels pares, ha pres el compromís de promoure entre els seus alumnes diverses tècniques d’estudi i de treball acadèmic durant el proper curs. Amb aquesta iniciativa es pretén afavorir l’aprenentatge i el desenvolupament de les facultats mentals i de fomentar uns hàbits de treball suficients –i satisfactoris, esperem– per millorar els resultats en totes les disciplines del currículum.
Aquesta proposta es concreta en un quadre resum on s’especifiquen les tècniques d’estudi i altres elements didàctics que aportaran respectivament tots els departaments i seminaris, amb indicació, en alguns casos, dels nivells i cursos on s’aplicaran. Així mateix, s’adjunten al present document alguns exemples d’activitats i exercicis destinats a l’aplicació i aprenentatge de les diverses tècniques proposades.
Departament de Català
a. Comprensió lectora
Per tal de treballar la comprensió lectora en un grup caldrà facilitar a l’alumnat un text triat amb intenció: sobre una temàtica que els interessi. Els alumnes faran una primera lectura silenciosa i aniran subratllant els mots de difícil comprensió.
Amb uns quants diccionaris que s’hauran dut a l’aula uns quants alumnes voluntaris cercaran les paraules del text que desconeguin. Entre tots es decidirà les paraules motiu de recerca que tota la classe anotarà als respectius quaderns.
Posteriorment es farà una segona lectura i es contestaran les preguntes que s’hauran confeccionat relatives al lloc on s’ambienta la història, al temps que s’hi dibuixa, als personatges que hi apareixen, a què hi passa, com passa...
Aquesta tècnica està pensada per aplicar-la a partir de Primer d’ESO
b. La redacció
Per tal de treballar la redacció en un grup caldrà facilitar a l’alumnat un text redactat en la tipologia que ens interessi treballar –text de creació literària, argumentatiu, instructiu, predictiu...–
Un cop llegit el text-model, caldrà configurar-ne un de nou a partir d’aquest inicial, però aplicant les noves idees que haurem suggerit sobre un altre cas imaginari.
Una modalitat més senzilla de treballar la redacció seria la de fer una composició (de qualsevol tipologia) a partir de les preguntes al·lusives a un text (literari, per exemple) que prèviament s’haurà facilitat als alumnes.
Aquesta tècnica està pensada per aplicar-la a partir de Primer d’ESO
c. TIC: processador de textos (WORD)
Aquesta tècnica d’estudi va adreçada a un alumnat que ja té nocions bàsiques del processador de textos, adquirides a Primer d’ESO a Tecnologia.
El Departament de Català ha pres el compromís de fer servir el programa Word de forma habitual en el desenvolupament d’uns determinats objectius de l’àrea, com són els que fan referència a l’expressió i a la redacció.
De fet, l’objectiu primordial d’aquesta activitat és generalitzar i refermar l’ús de les eines informàtiques entre l’alumnat. Així mateix, com que es tracta d’una activitat d’ampliació, caldrà enfocar-la cap a la utilització d’aquells recursos especials que fan del Word una eina valuosa per la confecció i edició de textos. Entre aquests recursos cal esmentar la confecció d’esquemes –amb numeració, amb icones, amb fletxes...–, la manipulació d’imatges, la importació externa...
Per finalitzar aquestes activitats d’aprenentatge caldria parlar de com fer tot un treball amb aquesta eina informàtica –portada, índex, encapçalament, il·lustracions, notes...
Aquesta tècnica està pensada, en principi, per Tercer d’ESO.
Departament de Castellà
d. La lectura
La lectura és un procés complex que abasta, com a mínim, dos aspectes: la percepció visual i la comprensió mental d’allò que s’està llegint. Ambdós, per aconseguir una lectura competent, s’haurien de produir de forma simultània i efectiva. Si imprescindible és la comprensió lectora, no menys bàsica i essencial esdevé l’assoliment d’una tècnica eficaç de lectura formal.
Per això es necessiten suficients dosis d’atenció i unes bones condicions materials i psicològiques que afavoreixin i facilitin una correcta percepció. Entre les materials hi podem incloure l’agilitat visual, l’adequació del camp visual, la velocitat lectora i la gimnàstica ocular; entre les psicològiques destaquem la tranquil·litat, la memòria i, sobretot, l’atenció.
Aquesta tècnica està pensada per aplicar-la bàsicament a Primer i Segon d’ESO.
e. El resum
Ser capaç de fer un resum implica un cert grau de maduresa i de fluïdesa mental. És un procés que exigeix capacitat de selecció, autonomia per valorar i associar les idees, visió panoràmica dels conceptes i habilitat per sintetitzar i distribuir els conceptes en un nou espai escrit molt més breu però sense perdre ni el sentit ni el significat originals.
Com que es tracta d’una tècnica bastant complexa, es treballarà a partir de Tercer d’ESO
f. Ús del diccionari
Tothom sol acceptar que el diccionari és una eina imprescindible a la biblioteca de qualsevol estudiant. Però, malauradament, ben poques vegades el veiem ocupant un lloc d’honor a la taula dels alumnes, ben a prop i a punt per fer-lo servir. Sempre que parlem d’ell, s’endevina en els rostres dels nois i noies un gest de mandra i de cansament. Amb tot, cal suposar que en molts casos és per manca d’informació i de pràctica.
Així, caldrà familiaritzar els estudiants amb els diferents tipus de diccionaris, a partir de Primer d’ESO, per aconseguir, un cop arribats a Quart, una bona fluïdesa d’ús d’aquesta eina de treball i d’aprenentatge i, sobretot, que l’alumnat accepti sense reserves aquest acompanyant de viatge.
2. Departament d’Idiomes
a. Ampliació de vocabulari
Fa un moment parlàvem de la complexitat de la lectura des d’una doble perspectiva. Però, per aconseguir una bona comprensió, hi ha un tercer aspecte a considerar, que facilita l’activitat lectora i la fa plenament útil: la captació i el proveïment de lèxic.
No hi ha cap mena de dubte que la riquesa lèxica és fruit exclusiu d’una lectura ben executada i que la qualitat d’una lectura és directament proporcionalment al bagatge lèxic del lector. Amb tot, aquest doble exercici exigeix una gran dosi de mètode i de constància.
En aquest sentit, la tècnica que proposem no és cap altra que facilitar als alumnes estratègies vàlides per adquirir i ampliar vocabulari. No importa el domini lingüístic en què es faci servir per aconseguir bons resultats. En realitat, el que es pretén és crear hàbits i rutines de treball que facilitin l’obtenció d’un ampli bagatge lèxic.
Aquesta tècnica està pensada per aplicar-la a tots els nivells d’ESO i durant tot l’any, de forma progressiva i acumulativa.
b. Expressió oral
Per raons de la dinàmica escolar actual i, també, per manca d’acords explícits entre els Departaments didàctics, cada cop està més desatesa la pràctica de l’expressió oral. L’alumne hauria de ser capaç d’expressar-se oralment amb un mínim d’ordre i fluïdesa.
Esdevé necessari, doncs, facilitar al nostre alumnat tot un seguit d’estratègies, de coneixements i destreses que li facilitin una expressió oral coherent, clara i fluïda. Si més no, per estimular-los a exposar oralment i en públic les idees pròpies.
Per aconseguir resultats satisfactoris en l’aprenentatge d’aquesta habilitat, se’ls ha d’ensinistrar tant en la planificació dels temes com en la producció efectiva dels discursos –articular sons correctament, controlar la veu i les cadències, els gestos...
No és fàcil parlar en públic, però se’n pot aprendre. Així, aprofitant l’àmbit específic d’una llengua estrangera, provocarem l’exercitació de l’expressió oral en situacions diverses com són: descriure fotografies, donar consells i informació, respondre a preguntes sobre experiències personals en conjuntures quotidianes, inventar diàlegs entre dos personatges...
Aquests exercicis els realitzarem de forma sistemàtica, és a dir, amb pautes concretes de treball, i les aplicarem des de Primer d’ESO, de forma progressiva i constant.
3. Departament de Matemàtiques
a. Càlcul mental
El càlcul mental hauria d’ésser una eina imprescindible dins del món matemàtic. I, per tant, s’hauria de treballar i inculcar als alumnes en totes les seves etapes educatives. No obstant això, com que les tendències de càlcul en l’actualitat van per camins diferents del sistema algorísmic, s’han de dissenyar noves propostes. Dit d’una altra manera, el càlcul mental s’ha d’entendre també com a càlcul global. Això vol dir que, més que saber fer una operació de moltes xifres, caldrà exercitar l’alumne en l’estimació i l’arrodoniment dels càlculs que se li proposin.
El càlcul global es pot treballar amb sèries de problemes graduats de càlcul mental. Per a aquesta activitat l’alumne no necessita els algorismes tradicionals, ans al contrari. Se li proposen quantitats reduïdes i situacions imaginables per ells a fi que desenvolupin de forma personal estratègies globals d’aprenentatge.
Aquesta tècnica s’aplicarà des de Primer d’ESO.
b. Resolució de problemes
La resolució de problemes és una activitat a la qual l’alumne s’enfronta cada curs augmentant contínuament i progressiva el grau de dificultat. Aquesta activitat requereix al mateix temps un bon desenvolupament del complex procés de la lectura. Per una banda, cal una comprensió mental d’allò que s’està llegint i, un cop entès l’enunciat, tenint clar allò que sabem i allò que ens demanen, començar a reflexionar quina és la millor estratègia a seguir per trobar-ne el resultat.
Les estratègies són molt diverses, des de fer una representació gràfica, fer un esquema o realitzar una cerca de regularitats per a treure’n conclusions, fins a la utilització de l’àlgebra. Aquest procés d’utilitzar lletres per a designar les dades desconegudes i traduir l’enunciat a llenguatge algèbric, reduint la resolució del problema a buscar la solució d’una o unes equacions, requereix força abstracció, reflexió, atenció i predisposició per part de l’alumne.
Aquesta última és una de les estratègies que, de forma gradual, més es treballen durant tota l’ESO, a mesura que els coneixements algèbrics van augmentant. Hi ha altres tècniques que es desenvolupen també al llarg del currículum, per exemple, en l’estudi de la geometria o de l’estadística.
c. Ús de la calculadora
Tot i que, actualment, la calculadora és un estri imprescindible a l’hora de realitzar càlculs llargs i complicats, sovint els alumnes la utilitzen per fer operacions que realment no la requereixen. Cal, per tant, encaminar-los cap a un ús més “racional” de la calculadora, a partir de segon curs d’ESO.
També és important fomentar l’esperit crític davant dels resultats que en algunes ocasions dóna la calculadora. No hem d’oblidar que les màquines treballen amb la informació que nosaltres introduïm, i aquesta no és sempre la correcta.
Finalment, les calculadores, com la majoria d’aparells, van acompanyades d’un manual d’instruccions que cal guardar i consultar sovint, per tal d’optimitzar l’ús de la màquina.
4. Departament de Ciències Socials
a. Subratllat i esquemes
Subratllar és una manera intel·ligent de llegir, una tècnica d’estudi actiu, que ens obliga a decidir contínuament què és allò important que hem de retenir, que ens permet també de repassar fàcilment i que pot ser la base o el punt de partida d’altres tècniques d’estudi com l’esquema o el resum. Així mateix, cal dir que, quan subratllem, millorem la nostra capacitat de lectura.
És una tècnica exigent que, amb un bon entrenament i molta pràctica, ens pot ajudar a l’hora d’estudiar. Si som capaços de subratllar amb precisió, podrem estructurar millor les idees i els conceptes en esquemes; tot seguit, ho podrem resumir i sintetitzar de forma gràfica i intuïtiva per facilitar-ne la memorització, és a dir, la fixació, la retenció i l’evocació necessàries per obtenir bons resultats acadèmics.
Aquesta tècnica està pensada per aplicar-la des de Primer d’ESO, de forma gradual i contínua.
b. Comentari de text pautat
Els aspectes bàsics d’un comentari de text es poden resumir en dos: què diu realment el text i què diem nosaltres a partir d’ell. El primer implica una bona anàlisi i el segon suposa haver captat el sentit del text, ser capaços de clarificar-lo i, si convé, d’aprofundir-lo.
A més a més, s’ha de procedir al comentari a partir d’unes pautes i d’unes etapes molt concretes: llegir el text, analitzar el contingut, elaborar el comentari a partir dels esquemes realitzats, redactar el comentari de forma clara i entenedora en un text fluid i seguit.
Evidentment hi ha moltes tipologies de comentaris de text, lingüístics, filosòfics, històrics... Nosaltres l’aplicarem dins de l’Àrea de Socials i, com que l’aprenentatge d’aquesta tècnica suposa un cert grau de maduresa, el treballarem a partir de Tercer d’ESO.
c. Tipologia de llibretes d’apunts
Parlar de llibretes d’apunts suposa, en principi, que l’alumne està capacitat per prendre apunts de manera més o menys efectiva. Entenem per presa d’apunts l’acte d’extreure sobre la marxa el contingut essencial d’un missatge, generalment oral, i també la seva posterior organització. O, dit d’una altra manera, haver adquirit l’habilitat de saber escoltar, saber pensar selectivament i saber escriure. Per prendre apunts de manera eficaç hi ha diversos procediments que caldrà anar polint i personalitzant a poc a poc.
A partir d’aquí caldrà organitzar-ho tot en una llibreta o en un suport adient que es pugui fer servir de forma fàcil i entenedora a l’hora d’estudiar i repassar els temes o lliçons de cada àrea o crèdit. Per això, caldrà la col·laboració de tots els professors i professores que intervinguin en el currículum.
Com que es tracta d’una eina personal i autònoma, aquesta tècnica la promourem i la controlarem des de Primer d’ESO.
5. Departament de Ciències Experimentals
a. Elaboració de treballs: el mètode científic
Fer recerca, investigar, vol dir fer-se preguntes sobre les coses, plantejar-nos un qui, un què, un quan, un per què o un com sobre algun aspecte de la nostra realitat. La recerca ha de permetre donar respostes a aquestes preguntes. Investigar implica buscar i ordenar informació, relacionar-la i interpretar-la. En altres casos, sobretot en el camp científic, les recerques són de caire més experimental, s'investiga amb elements ja coneguts per a obtenir nous resultats o per a comprendre algun fenomen, o per localitzar-ne les causes o les conseqüències.
La recerca al nostre IES està introduïda des de Primer d’ESO, per tant, cal afavorir l’esperit investigador que el projecte curricular intenta potenciar tan aviat entre els alumnes. Així, doncs, el Departament de Ciències Experimentals fem nostre el compromís d’ensinistrar l’alumnat en l’aplicació correcta i efectiva del mètode científic com a mitjà i recurs imprescindible de cara a qualsevol recerca, sigui de l’àmbit que sigui.
Aquesta tècnica la introduirem des de Primer d’ESO, amb les limitacions i les correccions metodològiques adients i proporcionals a l’edat dels alumnes.
b. Presentació de treballs
D’altra banda, cada recerca es defineix en un treball elaborat que caldrà presentar i exposar perquè sigui avaluat. En aquest sentit, ens fem ressò de les directrius emanades del dossier de funcionament de centre i de les pautes que des del PAT es distribueixen entre els estudiants de cara a normalitzar els formats i l’estructura general dels treballs que es realitzin en totes i cadascuna de les àrees.
Aquesta activitat es portarà a cap des de Primer d’ESO.
c. Pràctiques de laboratori
Una bona part del currículum del nostre Departament passa per les pràctiques de laboratori. Aquestes pràctiques no fan res més que reforçar l’esperit investigador de l’alumnat i, per tant, els endinsa en el món de l’experiència i de l’observació de la realitat i, sempre, des d’una perspectiva plenament científica i empírica.
Cal, no obstant, que aquestes pràctiques o experiències estiguin plenament regulades i pautades perquè fomentin, estimulin i enforteixin l’esperit científic dels joves investigadors. D’altra banda, aquest rigor procedimental, tant en el desenvolupament de les activitats com en la presentació dels informes, ajudarà els alumnes en altres facetes de llur aprenentatge.
Aquesta activitat es portarà a cap des del primer dia que es realitzin pràctiques de laboratori.
6. Departament de Tecnologia
a. Les eines informàtiques
Ara com ara, creiem que, no només des de la perspectiva de la tecnologia sinó des de qualsevol àrea, la informàtica posa a la nostra disposició tota una gamma d’eines molt pràctiques i en alguns aspectes, fins i tot, imprescindibles. Són aquelles habilitats que coneixem com a TIC o, millor dit, tecnologies de la informació i la comunicació. Tecnologies que han passat de ser un simple eix transversal a ser una competència bàsica dins del currículum.
En aquest sentit, els països capdavanters ja es plantegen el domini de les TIC com una competència instrumental al mateix nivell que la lectura, l'escriptura i el càlcul. En acabar l'escola, l'alumnat ha d'ésser un usuari informat de les possibilitats de les TIC, ha d'estar capacitat per aplicar-les selectivament i amb propietat en diferents àmbits, personals, laborals, socials, i també com a suport bàsic per a l'aprenentatge continuat al llarg de tota la vida.
El programa el distribuïm de la forma següent: Word a Primer d’ESO, Excel a Segon d’ESO, Power Point i Access a Tercer d’ESO, i AutoSketch o similar a Quart d’ESO.
b. La cerca a “internet”
Com a complement de les eines informàtiques, creiem convenient facilitar als joves estudiants tot un seguit de consells, elements i normes per navegar amb un mínim de garanties per la xarxa. Així, els proveirem de diverses estratègies i de conceptes per moure’s amb eficàcia pels cercadors i directoris més importants. Sense oblidar que, si volem que la cerca sigui profitosa i no representi una pèrdua de temps, caldrà planificar, establir estratègies i tàctiques adequades. Ni tampoc perdre de vista que els resultats de la cerca es poden fer servir en treballs i ampliacions de la informació.
Aquesta tècnica s’introdueix ja a partir de Primer d’ESO, tot i que serà més endavant quan se’n traurà major profit.
c. Mètode de projectes i diagrames de flux
Planificar és una bona manera de resoldre els problemes i de trobar sortida als reptes que durant la vida ens puguem plantejar, ja siguin d’índole tecnològica o d’una altra naturalesa. Aquest és, de fet, el principal objectiu del mètode de projectes, una de les bases primordials del procés tecnològic. Actualment aquest sistema de planificació i de realització de projectes es porta a cap amb els anomenats diagrames de flux.
Creiem que aquest sistema de treball, totalment racional i científic, s’hauria d’aplicar en més àmbits del currículum i, si més no, l’haurien de conèixer tant el professorat com l’alumnat i aplicar-lo sempre que sigui possible com una bona i útil tècnica d’estudi i de treball. El mètode incideix de manera especial en els continguts de procediments i es mou per diverses fases no necessàriament tancades sinó flexibles, com són, la planificació global, el disseny i la realització concreta.
El Departament de Tecnologia l’explica ja a Primer d’ESO i l’aplica en processos no massa complicats; més tard s’aprofundeix al llarg de tot el currículum de l’àrea i es clou cada any amb la construcció d’un projecte de dificultat progressiva, d’acord amb l’edat de l’alumne.
7. Departament de Visual i Plàstica
a. Tècniques d’observació
L’observació forma part de totes les tècniques d’estudi. No és possible una bona i eficient recollida de dades sense una bona observació. A més a més, l’observació és imprescindible per fomentar i omplir de contingut real la curiositat científica pròpia dels éssers humans.
Què cal entendre per observació? Observar és donar una direcció intencional a la nostra percepció. Això implica, entre altres coses, atendre, fixar-se, concentrar-se, identificar, buscar i trobar dades, elements o objectes. Segons les nostres intencions podem trobar diferents tipus d’observació i tècniques a aplicar: observació personal, observació directa o indirecta, cerca de dades. Sempre, però, és convenient disposar d'un esquema pautat sobre tots els factors a observar, interpretar, analitzar i valorar. En qualsevol cas, l’observació és una qualitat que es pot aprendre i millorar amb uns bons exercicis i amb molta disciplina.
Des del Departament de Visual i Plàstica volem potenciar aquesta tècnica amb una proposta variada i molt intuïtiva. Com que no hi ha limitacions d’edat ni implica cap mena d’exigències especials, ho aplicarem des de Primer d’ESO.
b. Tècniques d’expressió plàstica
Tot i que les tècniques d’expressió plàstica formen part del projecte curricular de l’àrea visual i plàstica, no obstant això, el compromís del departament en aquest aspecte consisteix en donar a conèixer i emprar múltiples tècniques d’expressió plàstica, posar-les a l’abast dels joves estudiants. Amb aquest compromís pretenem que es proveeixin d’habilitats i recursos suficients per moure’s amb autonomia i solvència en les situacions en què l’expressió gràfica i plàstica siguin necessàries. Així mateix, ens proposem que siguin capaços de seleccionar i d’aplicar aquelles tècniques expressives més adients en cada circumstància i situació.
No volem oblidar, tampoc, els múltiples recursos que ofereix la informàtica en l’àmbit de l’expressió gràfica i plàstica.
Així, doncs, desenvoluparem el currículum de l’àrea amb aquesta intenció i ho tindrem present des de Primer d’ESO, tot i que algunes tècniques i mitjans, per la seva especial complexitat, no els veuran ni practicaran fins a cursos superiors d’acord amb el programa general de l’assignatura.
8. Altres Departaments i Seminaris
a. Educació postural
Una bona educació postural sol ser sinònim de bona salut, és a dir, pot evitar l’aparició o l’agreujament de patologies com ara les lumbàlgies, cervicalàlgies, tensió al coll o fatiga visual. Per això, hem de convèncer els estudiants respecte de la necessitat d’una higiene postural assenyada i saludable. A banda de disposar d’un mobiliari ergonòmic i còmode –seient, taula, prestatges– és important també una adequada disposició d’aquest mobiliari –altura, orientació, mobilitat.
D’altra banda, cada vegada ens passem més hores treballant o utilitzant l’ordinador. En aquest sentit, doncs, cal també aconsellar i guiar els alumnes i llurs famílies respecte de la correcta disposició dels diferents elements que el conformen –teclat, pantalla, faristol.
Aquests consells, si bé es podrien donar en hores de tutoria, no quedaria gens inadequat que es tractessin a les classes teòriques d’educació física o a les xerrades anuals sobre salut.
b. Tècniques de relaxació
La vida d’un estudiant pot passar, a vegades, per situacions plenes de neguit i de tensió. En aquests casos el remei és la pràctica d’algunes tècniques de relaxació. Hi ha molts sistemes per relaxar-se. Però, en el nostre cas, cal fer servir aquells que són fàcils de dur a la pràctica sense deixar de ser eficients.
La proposta passa per seleccionar algunes d’aquestes tècniques i realitzar-les en èpoques específiques del curs, dies d’exàmens, dies i moments especialment tensos i propensos a l’alteració emocional i física.
L’activitat està pensada perquè es faci, en principi, a les sessions de tutoria.
c. Treball individual diari: el lloc d’estudi
Com a complement idoni a l’educació postural, en alguna de les hores i activitats destinades a tutoria s’hauria de tractar i controlar la bona disposició i adequació del lloc habitual d’estudi dels alumnes.
Aquesta activitat comporta, a més de facilitar la informació suficient per organitzar saludablement l’espai d’estudi, el control i la supervisió d’aquest entorn mitjançant enquestes i comentaris sobre el particular.
d. L’agenda escolar
Així mateix i sobretot a Primer d’ESO, els tutors/tutores vetllaran i orientaran els alumnes en l’ús racional i profitós de l’agenda escolar. Adquirir uns bons hàbits en aquesta activitat té com a contrapartida una educació en valors com són l’ordre, la disciplina i la responsabilitat devers les obligacions i el compliment de les tasques encomanades. En definitiva, un ús correcte de l’agenda pot suposar en un estudiant millorar considerablement el rendiment i l’autonomia personals.
e. Preparació i realització d’exàmens
D’entrada, cal recordar que els exàmens, tal com estan les coses ara mateix, són necessaris. En primer lloc, perquè constitueixen una manera de demostrar, davant el professor/a, la feina feta i el grau d’assimilació del programa. Els exàmens poden suposar un mareig innecessari. Però, si els planifiquem bé, ni serà tan feixuc com diuen ni ha de suposar un patiment especial.
Tot i que hi ha maneres diferents d’afrontar els exàmens, segons hagi estat l’actitud de l’alumne durant el curs escolar, malgrat tot, convé que tothom tingui en compte alguns consells perquè aquesta experiència no resulti frustrant ni excessivament dura. Caldrà asserenar l’esperit i establir sistemes pràctics d’estudi o de repàs.
Aquests consells, si bé s’han anat rebent oportunament dels professor respectius, a la tutoria se’n farà esment i es facilitaran eines, procediments i recomanacions perquè l’acte de l’examen no suposi un pas enrere per culpa dels nervis o d’una mala planificació abans i durant les proves.
f. Treball en equip
Treballar en equip no és una cosa que ens plagui especialment en una societat com la nostra, individualista per definició i massa donada a la improvisació. El treball en equip, en canvi, pot ser enriquidor i especialment gratificant. Però, per aconseguir-ho es necessiten algunes normes i pautes de comportament i de planificació.
En el desenvolupament del currículum hi ha activitats que caldrà treballar en equip. Una d’aquestes activitats és el crèdit de síntesi. En aquest sentit, doncs, i previ a la realització d’aquest crèdit, a tutoria es facilitaran els mitjans i les directrius perquè el treball conjunt resulti productiu, satisfactori i profitós.
Entre aquestes eines cal destacar la distribució de les tasques de forma equitativa i, sobretot, el compromís mutu a treballar de la millor manera possible a fi i efecte d’aconseguir els millors resultats per al equip.
g. Operatòria de teclats
Els teclats d’ordinador han esdevingut una eina molt habitual, quotidiana gairebé. Aquest fet fa indispensable incorporar al currículum una habilitat més, l’operatòria de teclats. En realitat, l’objectiu no és cap altre que aconseguir que l’alumnat, ja des de Primer d’ESO –i fins i tot abans, a l’educació primària– sigui capaç d’enfrontar-se a un teclat de forma autònoma i amb les possibilitats que pot aportar l’educació motriu dels dits i de llurs pulsacions mitjançant un bon mètode de mecanografia.
En aquest sentit, el Departament Administratiu es fa càrrec d’aquesta tècnica i imparteix un crèdit variable d’operatòria de teclats a l’alumnat de Primer d’ESO. No obstant això, des de la coordinació entre primària i secundària s’està intentant que aquesta tècnica s’ensenyi prèviament als centres de la comarca que ho puguin fer, per poder accedir així més fàcilment a la resta de l’alumnat de dotze anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada