dilluns, 7 de desembre del 2009

Educació emocional en altes capacitats (Montse Romagosa)


L'Amor Incondicional


Una part de l'educació d'aquests fills tant experts en moltes coses, és oferir-los el referent d'uns pares que s'estimen a ells mateixos com a parella i l'estimen com a fill d'una forma incondicional. Els nens normalment han de sentir-se confiats i segurs tenint el coneixement que els seus pares s'estimen, fins i tot quan comenten errors, quan demostren que a vegades no són perfectes. Tampoc han de sentir que l'amor que rep dels pares està lligat o sotmès als seus resultats o habilitats.

Això és especialment encertat en nens d'aquestes característiques. Molts d'ells són perfeccionistes i solen rebre constants afalags per les seves habilitats excepcionals. Poden començar a vincular l'elogi pel la seva habilitat d'estimar als pares. Després de tot, no tenen control sobre la seva capacitat inherent. Què passa si ja no tenen aquesta capacitat? Es millor pels pares afalagar el que fan els seus fills amb les seves capacitats. Com el professor Dumbledore a Harry Potter, "Es en la nostra elecció, Harry, que mostrem el que realment som, molt més que les nostres habilitats." Aquesta és una bona lliçó pels nens amb altes capacitats.

Cal però ensenyar què volem dir quan diem amor incondicional

Significa que hem d'ensenyar als nostres fills que no només els estimem, sinó que ens agrada tal com són. Si algú ens preguntés quin és el teu millor amic, com respondríem? Vostè probablement seria capaç de proporcionar una llista de qualitats i característiques de les quals gaudeix i admira dels seus amics.

I, què passa amb el seu fills? Pot proporcionar-li una llista de qualitats i característiques que li agraden d'ell? És molt probable que vostè li digui al seu fill que l'estima, però també, li ha de dir quines són les coses que li agraden d'ell.

A vegades els pares no estan del tot satisfets de com són els seus fills, o del moment difícil pel qual poden estar passant. Potser un pare pot desitjar o esperar que el talent del seu fill estigui enfocat cap a un desig concret que el noi no comparteix. O potser una mare desitja que la seva filla aconsegueixi tot el que ella no va poder obtenir.

Aquesta pares estimen als seus fills, indubtablement però, els nens i les nenes tenen la sensació que no agraden prou als seus pares, i això ho interpreten com una manca d'amor, encara que els seus pares els diguin una i mil vegades que els estimen.

El nens amb altes capacitats, o excepcionalment dotats, tendeixen a ser molt sensibles. En les característiques d'aquests nens hi figura sempre aquesta qüestió que cal tenir molt en compte. La desaprovació dels pares i adults, els afecta molt més profundament que amb els altres nens.

Llavors, què ha de fer un pare?

A més a més de dir-li al seu fill: t'estimo, asseguris de saber que el seu fill sap tot el que vostè valora del fet d'estar en la seva companyia. Cal que li digui les coses que li agraden del seu fill i que admira d'ell. Evidentment, per a que aquestes paraules tinguin un sentit, cal passar un temps amb ells, gaudir de la seva existència.

Bona sort!


1 comentari:

  1. Felicitats per l'article, el trobo molt encertat.
    Estic totalment d'acord que no només ho hem de dir amb paraules sinó també amb fets, hem d'estar amb ells, compartir moments d'intimitat en els quals es puguin deixar endur i mostrar els seus sentiments, que expresin els seus desacords amb fets que hagin succeït a l'escola, amb els companys, amb algun fet que hagin escoltat, hem de poder tenir i saber trobar aquestes estones, en les que es mostrin tal com són. Amb el meu fill que ara té 8 anys ho fem tot sovint, no ho busquem, sorgeix quant ell ho decideix, quant està còmode i relaxat escull d'explicar-te coses que li passen, coses que pensa, que imagina, coses que voldria fer quant fós gran..... perquè ell diu que vol ser gran, que què fa a 3º de primaria, que ell hauria d'estar a la ESO. Aquest moments són molt importants i crec que hem de compartir-los, hem d'escoltar-los i si ens ho demanen donar consell i opinar. Són moments molt especials. A nosaltres ens passa molt sovint: quant anem amb cotxe, a vegades aparquem i encara hi estem una bona estona a dins sense baixar parlant, parlem molt, o a vegades a l'estona de la banyadeta al vespre. Estic molt orgullosa de poder gaudir d'aquests moments amb ell i que ell els vulgui passar amb mi, sé que això no passa a totes les families i per tant n'estic molt orgullosa.

    ResponElimina