dilluns, 7 de desembre de 2009

Els nens excepcionalment dotats (Pfeiffer)


Tot i que sovint no es reconeix com una “necessitat especial” els estudiants, els nens excepcionalment dotats, necessiten la mateixa atenció i recursos per a desenvolupar-se a l’escola com ho fan amb altres estudiants amb problemes físics, de conducta, emocionals o de necessitats d’aprenentatge les quals requereixen d’una intervenció específica.

Steven I. Pfeiffer, és psicòleg i professor en el Departament de Psicologia de l’educació i sistemes d’aprenentatge de Florida. Treballa en l’assessorament als nens amb altes capacitats conjuntament amb les seves famílies i ha estat reconegut com una de les principals autoritats del país sobre qüestions relacionades amb els nens amb altes capacitats.

Els estereotips que hi ha al voltant d’aquests nens, impedeixen avançar cap a la intervenció adequada, ja que normalment, hom creu que un nen amb altes capacitats és un nen que ja ho té tot, és molt intel•ligent i per tant, no li cal res. Aquesta actitud o pensament elitista, sovint és la que impedeix obtenir ajudes i fons per a programes, investigació i o serveis que ens ajudarien a desenvolupar alguns dels nostres estudiants més avançats.

Les altes capacitats, encara no estan gens enteses. Hi ha nens amb avançades capacitats intel•lectuals i acadèmiques que deixen perplex a qualsevol adult i suposa un gran repte tant pels educadors com pels pares.

Un problema fonamental en l’educació dels nens amb talent, és la concreció de la definició.

Què és exactament els que significa ser “dotat”?

Fins i tot en el camp del talent, hi ha una gran controvèrsia en relació a qüestions de definició, conceptuals i de diagnòstic, va dir Pfeiffer. No obstant, com un acord general sobre la definició, els nens amb altes capacitats són aquells que estan per sobre del 3 per cent al 5 per cent en comparació amb els seus pares en un de o més dels següents àmbits: la capacitat intel•lectual general, la competència acadèmica específica, la visual o la realització de les arts, el lideratge i la creativitat.

Una àrea clau de la investigació de Pfeiffer ha estat trobar les millors maneres d’identificar als nens que són altes capacitats. Va dirigir un grup que va desenvolupar una prova de diagnòstic que completava la prova d’intel•ligència àmpliament utilitzat en la identificació de nens que puguin ser dotats. La prova de Pfeiffer s’està utilitzant en més de 600 escoles i ha estat traduït en diferents llengües.

“Durant quasi cent anys, les escoles han estat utilitzant una mesura, la prova del qüoficient intel•lectual, va dir Pfeiffer. La nostra pròpia investigació indica que la prova del QI, encara funciona força bé, però no està absent de limitacions en d’identificació de les altes dotacions.


Hem posat en marxa un projecte per a desenvolupar una prova que seria un company de la prova del QI per ajudar a identificar millor als educadors dels nens amb un alt potencial, però potser es passin per alt les proves del QI.

Una prova de diagnòstic desenvolupada per Pfeiffer: escales d’avaluació del talent i les mesures d’aptitud dels estudiants en sis àrees:

1. Capacitat intel•lectual:

Mesura les habilitats mentals del nen, verbal i no verbal i la competència intel•lectual,els articles d’aquest tipus d’escala de la memòria del nen, la capacitat de raonament, resolució de problemes i la rapidesa mental.

2. Habilitat acadèmica:

Mesura l’habilitat del nen per fer front als fets i/o material relacionat amb l’escola. Elements tipus de preparació i desenvolupament avançat, competència en lectura, matemàtiques i altres aspectes del pla d’estudis de primària.

3. Creativitat:

Mesura la capacitat del nen per pensar, actuar i mesura les produccions pròpies, la novel•la, el pensament o elaboracions de pensament innovadores. Mesura la tassa de joc imaginatiu del nen, el pensament original i creatiu i l’enfocament a les situacions o problemes.

4. Talent artístic:

Mesura el potencial del nen per a proves d’habilitat en teatre, música, dansa, pintura, escultura, cant, tocar un instrument musical i o actuar.

5. Lideratge:

Mesura la capacitat del nen per a motivar a la gent cap a una fita comú.

6. Motivació:

Es refereix a la unitat del nen, la tendència a gaudir de les tasques difícils, i la capacitat per treballar bé sense alè o amb reforç. L'escala de la motivació no es vista com un tipus de sobredotació, sinó més aviat com una energia que impulsa al nen a aconseguir quelcom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada