divendres, 11 de desembre de 2009

Els reis existeixen?



Hi havia una vegada un pare que de sobte va sentir:
- Papà
- Sí, filla, diga'm.
- Escolta, necessito que em diguis la veritat.
- Es clar, filla. Sempre te la dic -va respondre el pare  sorprès.
- És que... -va dubtar la Mireia- existeixen els Reis Mags?

El pare de la Mireia es va quedar mut, va mirar a la seva dona, intentant esbrinar d'on venia aquella pregunta?
- Les nenes diuen que els reis són els pares. És veritat o no?
- I tu que creus, filla?
- No ho sé papa. D'una banda em sembla que si que existeixen , i tu no m'enganyes però, com que les nenes diuen això...
- Mira, filla, efectivament són els pares els que posen els regals
- Llavors és veritat? -va tallar la nena -. M'heu enganyat!
- No, mira, et direm la veritat, els Reis Mags sí que existeixen però...
- Llavors no ho entenc papà -va interrompre la Mireia-
- Seu Mireia, i escolta aquesta història perquè ja ha arribat l'hora que la sàpigues.

La Mireia  va seure entre els seus pares , mentre el seu pare es disposava a narrar la veritable història dels Reis Mags:

'Quan el Nen Jesús va néixer, tres Reis que venien d'Orient guiats per una gran estrella es van apropar al Portal per a adorar-lo. Li van dur regals en prova d'amor i respecte, i el Nen es va posar tan content i semblava tan feliç que el més vellet dels Reis, Melcior, va dir:

- És meravellós veure tan feliç a un nen! Hauríem de dur regals a tots els nens del món.
- Oh, sí! -va exclamar Gaspar-. És una bona idea, però és molt difícil de fer.No serem capaços de poder dur regals a tants milions de nens com hi ha en el món.

Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant als seus dos companys amb cara d'alegria, va comentar:

- Seria fantàstic, però en Gaspar té raó i, encara que som mags, ja som vellets i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món sencer lliurant regals a tots els nens. Però seria tan bonic.

Els tres Reis es van posar molt tristos al pensar que no podrien realitzar el seu desig. I el Nen Jesús, que des del seu pobre llitet semblava escoltar-ho tot, va somriure i el seu pensament es va sentir com una veu:

- Sou molt bons, volguts Reis Mags, i us agraeixo els vostres regals. Us ajudaré a realitzar el vostre bell desig. Digueu-me: què necessiteu per a poder dur regals a tots els nens?

- Oh! necessitaríem milions i milions de patges, gairebé un per a cada nen que poguessin dur al mateix temps a cada casa els nostres regals, però no podem tenir tants patges., no n'existeixen tants.

- No us preocupeu per això -va dir el Nen-. Jo us en donaré, no un sinó dos patges per a cada nen que hi ha al món. Us transmeto amb el pensament aquesta nova idea.

- Seria fantàstic! Però, com és possible? -van dir alhora els tres Reis Mags amb cara de sorpresa i admiració.

- Digueu-me, no és veritat que els patges que us agradaria tenir han d'estimar molt als nens?.
- Sí, es clar, això és fonamental - van afirmar els tres Reis.
- I, no es cert que aquests patges haurien de conèixer molt bé els desitjos dels nens?
- Sí, sí. Això és el que exigiríem a un patge -van respondre cada vegada més entusiasmats els tres.
- Doncs digueu-me, volguts Reis: hi ha algú que estimi més als nens i els conegui millor que els seus propis pares?

Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el que el Nen Jesús estava planejant, quan la seva veu de nou es va tornar a escoltar: recordaran que gràcies als Tres Reis Mags tots són més feliços.
Quan el pare de la Mireia va haver acabat de contar aquesta història, la nena es va aixecar i fent un petó als seus pares va dir:
- Ara sí que ho entenc tot papà. I estic molt contenta de saber que m'estimeu i que no m'heu enganyat.

Corrent, es va dirigir a la seva habitació, tornant amb la seva guardiola a la mà mentre deia:

- No sé si en tindré prou per a comprar-vos algun regal, però l'any que ve ja guardaré més diners.

I tots es van abraçar mentre, des del Cel, tres Reis Mags contemplaven l'escena tremendament satisfets.

 Bon Nadal us desitja Montse Romagosa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada