dijous, 11 de febrer de 2010

Educació emocional en nens amb Altes Capacitats

L’educació emocional en tota situació educativa és fonamental. En determinades ocasions, aquesta necessitat és molt més significativa. Estem parlant dels nens i nenes amb altes capacitats els quals, per les seves característiques, presenten un singular conflicte cognitiu derivat de la distància que hi ha entre el desenvolupament intel·lectual i el desenvolupament emocional. Tot i que els pares dels alumnes d’altes capacitats poden considerar-se d’alguna manera “afortunats” en molts sentits, per tenir aquest tipus de fill/filla, han d’enfrontar-se també a reptes i problemes únics relacionats amb la sobredotació i el talent. Si fem una mirada retrospectiva a tot al que s’ha escrit sobre les altes capacitats, veurem amb freqüència que s’han dedicat més esforços a l’estudi del desenvolupament intel·lectual i de l’aprenentatge acadèmic d’aquesta alumnes, a través de programes i metodologies específiques, que no pas a l’estudi i investigació de les “altres” necessitats relacionades amb els aspectes emocionals i d’orientació personal i familiar. És urgent doncs l’educació emocional amb els nens d’altes capacitats.

11 comentaris:

  1. Tens tota la rao !!! tinc un nen de 8 anys,que segon la seva pediatra ,entorno i persones relacionades amb educacio ensisten en que hauria de fer un diagnostic ...pero el que mes deitjo ara mateix es que algu m'ajudes a comprende'l e a controlar el seu caracter fort i moltes vegades agressiu.El nen fora de casa es un nen molt conflitiu,m'estic tornan boja .Diu sempre :soc diferent ,no em respectan,em tenen mania,em maltratan ...e sempre respon amb cops i ensults cap als altres nens .Vaig pensar que deixan l'assunt de proves i tot el de mes, el estaria mes tranquil ,pero no funciona ,res funciona ,al cole no va be ......(perdoneu les faltes es que soc brasilera i no escric be del tot en catala )

    ResponElimina
  2. Sóc l´Anna, una mare d´un nen de 5 anys al qual he portat a la psicòloga perquè no sabia ben bé què li passava. La psicòloga em diu que és un nen amb "altes capacitats" però per a nosaltres els pares i per a ell això, lluny de ser una cosa bona és un problema. Jo,com a "mare i mestra" m´he de sentir moltes coses. La psicòloga li passarà el WISC ja que el d´E.Infantil li va donar la puntuació més alta. Hem estat parlant sobre la conveniència de passar-li abans dels 6 anys però pensem que sí ja que començarà 1r.i no vull que sigui el nen considerat "tossut, rebel i..." quan el que passa és que no s´estan atenent les seves necessitats. Fem bé?? Tú què creus??
    Gràcies pel teu blog!!
    Seguirem en contacte!! Si convé ja em posaré en contacte amb tú.

    Anna

    ResponElimina
  3. Les diferències sovint no són fàcils de portar. Els nens que se senten diferents necessiten un reconeixement i acceptació d'aquesta diferència. Quan no és així, entren en còlera amb si mateixos i amb el món.
    Ells ho viuen com una injustícia: ningú em compren.
    La injustícia en aquests nens és un concepte que viuen i pateixen de forma extraordinària. No hem de deixar d'escoltar-los, ja que el seu sofriment és real.

    ResponElimina
  4. Anna, a l'escola no necesiten el quoficient intel·ligència per atendre els nens amb excel·lència acadèmica. Necessiten orientació d'un psicopedagog/a per saber com intervenir a l'aula. Cal assesorar també a les families per fer un treball sistemic. Pel nen, nomes cal observar i veure què necessita, tan senzill com això.

    ResponElimina
  5. Sóc mare d'un nen de 12 anys,desde petit sempre ha tingut problemes d'atenció i comportament a l'aula.Hem passat en diverses ocassions per el psicòleg i l'hi han descartat deficit d'atenció i hiperactivitat.En el wisc ha puntuat:memoria de treball(130),raonament perceptiu(109),comprensió verbal(107),velocitat de processament(107)CI total(118).Ara fa primer d'esso i els seus resultats han baixat en picat,en gran part per el seu comportament.Pot ser un cas d'altes capacitats?Estem desesperats.

    ResponElimina
  6. Bé, és un nen intel·ligent i només amb el diagnòstic del quoficient intel·lectual no és suficient. Pot tenir altes capacitats que estan per descobrir i siguin la raó del problema. Per això és tant important fer un diagnòstic rigorós. Cal per tant, posar-se en mans d'un especialista que pugui fer un estudi complet, d'aquesta manera sabrem si té altes capacitats.

    ResponElimina
  7. HEM COMENçAT UN SEGUIMENT A TRAVES D'UN CENTRE PRIVAT PSICOPEDAGOGIC,PERÒ NO SABEN MASSA CAP ON ORIENTAR-NOS.QUI ES EL MILLOR ESPECIALISTA PER FER AQUESTS TIPUS DE SEGUIMENT EL PSICOLÈG,EL PSIQUIATRE O EL NEURÒLEG?

    ResponElimina
  8. En primer lloc, és bo confiar en el professional que trieu. Si al cap d'un temps no veieu resultats, podeu planter-vos altres coses. Un nen amb altes capacitats no necessita cap psiquiatre ni cap neuròleg. Les altes capacitats no són una malaltia.
    Un psicopedagog té coneixements de psicologia i de pedagogia. Aquest psicopedagog hauria de ser especialista en altes capacitats per poder atendre el nen, la família i l'escola, ja que és imprescindible treballar conjuntament.

    ResponElimina
  9. Pots recomanar-nos algun lloc per la comarca d'Osona o el Bagés,nosaltres som d'un ploble entremig de les dues.
    Ni desde l'escola ni desde l'EAP sens ha insinuat mai que aquest pogues ser el problema del nostre fill.Va ser una professora amiga nostra la que ens ho va plantejar.Com ho podem esbrinar?Quin tipus de proves o seguiment cal fer-li al nen?

    ResponElimina
  10. En el nostre centre venen, per fer un diagnòstic, persones de tot arreu dels país. L'altre tema és un seguiment. Tot i així es pot fer on-line.

    ResponElimina
  11. Coneixem professionals de la vostra zona però no en sabem cap que es dediqui a les altes capacitats. Si s'aconseguís un grup de dos o tres casos, es podria plantejar un encontre en algun lloc de la vostra zona. Per un sol cas, no seria viable un trasllat ni pel professional ni per vosaltres. El més fàcil pot ser seria que en trobessim un dia al centre per parlar-ne.

    ResponElimina