També pot ser per repressió o per no sentir-se avergonyit: per exemple, quan una nena és molestada per les seves companyes a l'escola i menteix afirmant que es porta bé amb les seves “amiguetes. "
Els nens també menteixen perquè es defensen d'una realitat que pot ser dolorosa per a ells: "El meu pare em vol i sempre està amb mi", encara que la realitat sigui tot el contrari.
El somni o el joc. Els nens menteixen amb l’objecte de satisfer un desig impossible, "el meu pare es va comprar un cotxe esportiu” ," faré una festa en un vaixell infantil..."
El problema és quan els nens comencen a mentir sistemàticament. Llavors cal anar a un professional.
El professional treballa amb els símbols, mai confronta el nen a dir la veritat; aquesta es revela en els jocs, als somnis, a través dels seus contes, amb les anècdotes i també en les mentides, perquè finalment parlen i defineixen la seva realitat emocional , que és on està el problema.
En altres paraules, hi ha un problema entre el nen i algun dels pares i les mentides busquen ingènuament com resoldre-ho. Els especialistes aconsellen als pares que estiguin en aquesta situació que es posin en mans d’un professional. És un conflicte que es pot resoldre amb èxit si es tracta a temps.
Molts nens aprenen a mentir perquè - per desgràcia!- veuen que els adults també ho fem, simplement estan aprenent del comportament dels seus "models"... Un altre factor que porta a mentir és la por: por a què diran, por a que em renyin, por a admetre que ens hem equivocat... Crec que com a pares i educadors és molt important no desconfiar dels nostres fills. En les primeres etapes de la infància hem de pensar que ells no mentiran si no és que es troben amb un mal "model" ( potser ens hem de replantejar què fem nosaltres?) o els estem posant en una situació sense sortida. Deixem que el nen pugui equivocar-se i admetre errors sense por i distingim quan el nen està visquent les seves fantasies.
ResponElimina