Les relacions humanes es basen en la comunicació. Aquesta, no necessàriament ha d'estar establerta per codis lingüístics, tot i que és la que fem servir habitualment. Les accions o la manca d'elles són les eines que utilitzem per la comunicació i són molt variades.La vida ens ha d'ensenyar a construir, a fer camins. Les accions han d'estar destinades a aconseguir arribar als "somnis" que són la llum que il•lumina els nostres camins.
Si en un moment determinat del nostre caminar, ens hi acompanya algú, és un motiu de celebració, doncs ens alleugera la tasca ja que, en el compartir, avancem més de pressa i alhora ens passa el temps més ràpidament.
Tant sols des d'aquesta perspectiva, no hi esta permès portar, en el trocet de camí compartit, una motxilla plena de pors i de males consciències, doncs, quan es comparteix es traspassa el pes a l'altre.
Amb això vull dir, que quan trobis un esperit lliure, ple d'il•lusions, disposat a compartir el seu caminar cap a la consecució dels seus somnis, on no hi caben les pors, des d'on vol caminar amb el cor i no amb la ment (raó) no li deixis el pes de la teva consciència plena de pors i limitacions. No li responguis amb un silenci o unes imposicions que amaguen dependència cap unes idees que limiten a l'ésser interior, que frenen la llibertat a viure la vida com cadascú sent que ha de viure-la.
Si comparteixes un trocet de camí, fes-ho amb llibertat i sobre tot, amb el cor. L'amor a un mateix és el que es transmet als altres. Si un creu que actua malament, és que no s'estima prou a si mateix.
Et proposo que caminis cap el teu somni, sense lligams ni males consciències. Estima't a tu mateix. Sent el poder de decisió dintre teu. Allibera't de la dependència que t'imposen les idees dels altres. Quan sentis tot això, hauràs aprés a caminar cap el somni.
Et desitjo un bon caminar.
Donna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada