dimarts, 25 de gener de 2011

La síndrome de Peter Pan: Quan els éssers humans no volen créixer.

No és una qüestió d’edat. Existeixen persones de 30, 40, 50 i més i d’altres que moren essent Peter Pan, tot i dedicar tota la vida a fugir de l’envelliment. Dan Kiley va posar el nom de peter Pan al conjunt de trets que té aquella persona que no sap o no pot renunciar a ser fill per a començar a ser pare. L’home/nen que es resisteix a créixer és incapaç de tenir cura i protegir ningú, així com, d’intercanviar papers igualitàriament en el context d’una parella. Té una gran disincronia entre la seva edat cronològica i la seva maduresa afectiva. Son homes que presumeixen de jovials, simpàtics, el protagonista de la festa, esportistes seductors de noies jovenetes a edats significativament inadequades, amb freqüència no són més que “peter pans” afectivament immadurs i promotors de molta desgràcia en les relacions de parella. Es tracta d’homes que no han apres la diferència entre haver crescut i ser adults.

Et reconeixes com un Peter Pan?

Peter Pan posseeix el desig intern d’ésser cuidat, que les seves demandes siguin satisfetes i, dona per fet que els altres s’encarregaran de tot això. Es sorprèn i s’enfada quan no és així. A més a més les seves necessitats han de ser immediates, no es poden postergar.

Peter Pan no creu que tingui l’obligació de contribuir a estimar, donar o fer. Només viu per rebre, demanar i criticar.

No està fet per la vida adulta, no pot complir promeses, mantenir un treball, una parella, una casa perquè no es pot comprometre. Està sotmès al no-compromís. Res pot frenar la seva llibertat.

Les necessitats bàsiques de peter Pan soles ser encobertes per una altra persona. Aquesta acostuma a ser algú que li agrada cuidar-lo. Encara que aquesta persona sent un cert malestar per l’abús, no fa res per no provocar conflictes al Peter Pan.


Peter Pan no es responsabilitza de les seves emocions, sempre creu que l’altre és el responsable de tots els seus problemes.


Peter està centrat en si mateix, amb els seus disgustos, la seva ràbia, el seu estrés, el seu treball excessiu...

El paper de la persona que te cura del Pan esta fent el rol de mare. La reconeixes com a Wendy?


Alerta!!!

Hem d'ajudar a madurar els nens i les nenes i evitar conductes hedonistes/servils




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada