La confiança és el convenciment que arribem sobre les nostres pròpies capacitats i qualitats. S'assenta en nosaltres a mesura que constatem la nostra aptitud en les tasques que realitzem i al mateix temps aconseguim l'habilitat per mantenir relacions de qualitat amb els altres. És, per tant, un sentiment que es genera en el nostre interior i ajuda a desenvolupar la responsabilitat.
En la infància necessitem que l'entorn, i en especial el pare i la mare, aportin seguretat, atenció i ens facin saber-nos estimats. Més tard i al llarg de tota la vida, encara que continuem necessitant ser escoltats, respectats, valorats, i vulguem saber i sentir que creuen en nosaltres i en les nostres capacitats, hem de tenir present que la confiança l'hem de treballar personalment. Per a això hem d'actuar i formalitzar relacions sota la premissa de tenir paciència, donar-nos temps, cuidar les formes i no oblidar avaluar i valorar cadascuna de les nostres accions, amb autoreflexió i sense judicis ni crítiques negatives.
Amb paciència, sensatesa i conciència dels nostres punts febles i punts forts ens convencerem de la nostra vàlua i aconseguirem creure en nosatres mateixos i també en els altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada