 |
| Sense diàleg no podem avançar... |
Habitualment aquests alumnes (AACC) el que no tenen és un criteri comú per part del professorat i una política d'actuació adequada a les seves necessitats dins de l'escola.
A voltes tenen el recolzament del seu tutor, però no de l'equip directiu. A voltes, l'equip directiu parla d'atenció a la diversitat pero després aquesta diversitat es concreta cap els que no arriben.
En definitiva, cal tenir una política d'actuació comú perquè sinó tots els esforços es redueixen a intervencions massa concretes i/o específiques.
La formació del professorat és imprescindible. L'alumnat amb AACC no és només aquell que necessita una intervenció curricular, sinó que també necessita un recolzament personal.
Aquest és el problema principal. El professorat no entén aquest punt i tira pel dret en l'aspecte curricular. L'alumnat es queda sorprés quan se li proposen coses i es troba que després el professorat se'n desesten pensant que ja ha acabat la fèina.
La personalitat de l'alumnat amb AACC és complexa i cal que s'entengui per part de tots els agents educatius, sinó estem llençant esforços ja que les intervencions no es consoliden i l'alumnat se sent desabut. Això és el pitjor que els pot passar i és el que normalment succeeix.
Hola Montse escrius coses molt interesants sobre les altes capacitats. Tinc un nen de 6 anys diagnòsticat i ara estem treballant amb la seva germana bessona.T'agrairia algun consell ja sigui llibres ,blogs, webs, etc.
ResponEliminaGràcies
Moltes felicitats per aquesta gran feina. Segur que aquests nens t'ho agrairan
ResponElimina