Els NENS I NENES no tenen tantes dificultats com CREUEN alguns professors o mestres, senzillament no els encaixa el nostre sistema formal i la desmotivació els porta a l'abandonament.
Com ajudar-los? Creant.
Ells es motiven a través d'un llenguatge quotidià.
Exemple: matemàtiques. No anem a aprendre o a repassar potències, àlgebra o equacions. Anem a mesurar la classe, anem a comptar les "formigues" que poden cabre en un formiguer doncs si ho féssim d'una en una no acabaríem mai, per això necessitem aprendre operacions matemàtiques per a resoldre-ho més ràpidament.
Fer-los veure la necessitat d'aprendre càlcul, no la teoria.
En els aprenentatges de socials, naturals... encara és molt més fàcil. Sempre és bo partir del que ja saben. És tracta de donar vida als continguts. Cada cosa que cal aprendre ha de tenir un escenari de la vida real. Cal que hi hagi un enllaç directe per a que estableixin relacions cognitives i emocionals.
Les llengües es poden treballar a través de crear una petita obra de teatre, la qual hauran de saber pronunciar correctament i escriure adequadament, perquè sinó els diàlegs no seran ben entesos pel públic.
Es poden gravar amb vídeo les lectures i corregir-les i tornar-les a gravar. Això és molt divertit. S'ho passen pipa, i fins i tot crear un blog i anar penjant els resultats dels aprenentatges, els treballs o els vídeos.
Quan vinculem el que ja saben, el que és familiar, el que ja tenen interioritat, a un coneixement nou, que a més a més, facilita una tasca "tangible" (resoldre els metres quadrats de la classe) l'aprenentatge es produeix sol.
La motivació l’ha de sentir primer el professorat, perquè transmet il•lusió i entusiasme i l'alumne el rep i el motiva a participar i, per tant, a implicar-se en el seu propi aprenentatge.
Estimant i acceptant les nostres diferències, aconseguirem el que molts altres no han aconseguit: uns nens amb un somriure al rostre.
Montse Romagosa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada