divendres, 20 de desembre del 2013





3 comentaris:

  1. Gracies per penjar el power point de la xerrada!!!
    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Gracies per penjar el power point de la xerrada!!!
    Salutacions.

    ResponElimina
  3. M´agradat molt el reportatge visual, em sent tant identificada !! sobre tot amb la part emocional, la forma de sentir, de viure les coses/situacions, intuir només mirant o sentint l´alè de les persnones que em rodejan, la exigencia, l´autocrítica...

    Però molt trista, ara ja fa dos anys que es va diagnosticar al meu fill amb altes capacitats, ell es feliç, sap qui es i com és, i si, es feliç. Em preocup que no li falti de res, que sigui coherent i responsable amb tot i tot- hom, el prepar...

    L´incovenient de tot açò es que arrèl del meu fill, me n´he adonat i he comprés les meves diferencies amb el resta del mòn... la meva infancia, lo curios es que a la gent "normal 98%" no l´interessa aquest tema, per la simple raó "que si no pica no rasques", i açò es el que rebs del 98%.
    La familia, els amics.... ningú et demana ni s´interessa per com ets, com sents, perque pensas així, rumiar fins a quedar asgotatda., donar-li importacia a coses vanal pels altres......
    i sents una soletat enorme, sobre tot quant saps que sents d´una forma exagerada, que els teus "iguals" no imaginen.

    Salut i força ;)

    ResponElimina