Em deien que la meva filla a l’escola, era una nena ben especial, tant, que el seu professor de matemàtiques la va fer fora de classe per insuportable.
A l’escola deien que tenia Hiperactivitat i Dèficit d’Atenció i el psicòleg clínic va confirmar el diagnòstic precipitat del professor.
Vam canviar d’escola, de mètode i de psicòleg. De sobte aquell diagnòstic va deixar de presentar símptomes i, per tant, va desaparèixer.
En realitat el malalt era el sistema d’educació. El que mancava era motivació, dient-ho d’una forma eufemística, aquella escola no tenia mestres, només professors i tècnics.
Un ensenyament sense amor no motiva i la motivació es l’ ingredient essencial de l’atenció, de l’aprenentatge i de la memòria.
Si el que aprens no t’ho saps, és perquè no ho assaboreixes; si les teves paraules només repeteixen el que diuen els llibres però no te el context significatiu que et surt de dins, si el que pronuncies, no ressona en el teu cor, possiblement tindràs un dèficit d’atenció i el psicòleg clínic t'ho confirmarà.
Alerta pares amb els FALSOS DIAGNÒSTICS!!!!!
