Segons Garret Loporto, el projecte del genoma humà ara diu que el TDA és d'origen genètic. Mentre que només el 10% de la població general té aquest gen, la majoria dels genis, els empresaris i els artistes tenen el gen de la ADD. Aquest grup inclou la majoria dels inventors d'èxit, els pioners i els innovadors.
El Mètode Da Vinci està dissenyat per ajudar les persones amb TDAH per treballar els punts forts i minimitzar les debilitats associades amb ADD. Mentre que altres teràpies tracten de forçar a les persones amb TDA a comportar-se més com gent "normal", aquesta teràpia reconeix el geni darrere d' ADD i l'ajuda a aprofitar-lo.
Per què algú amb ADD, lluita per ser "normal" quan esta genèticament predisposat a tenir èxit com a empresari, líder, inventor, pioner, atleta o artista?
El mètode de Da Vinci s'ha dissenyat per ajudar els creatius TDAH, i ser més productius. No cal aprendre a seure quiet i concentrar-se en els detalls, perquè hiperconcentrarse és un actiu natural d'ADD. Els TDAH necessiten aprendre, és com evocar i controlar la passió que provoca hiperconcentrarse.
El gen TDA afecta el cervell en la relació amb la dopamina. Aquesta diferència provoca una estimulació per desitjar sentir-se viu. Aquesta estimulació fa que siguin més propenses a cercar emocions, prendre riscos, descobrir noves maneres de fer les coses, ser més audaços i tenir més carisma. El temperament que acompanya a aquesta diferència genètica passa a ser el mateix temperament que fa que estrelles de rock, inventors, artistes i esportistes, empresaris, líders tinguin èxit per ells mateixos.
Segons Fortune Magazine persones amb TDA tenen 300% més probabilitats d'iniciar la seva pròpia empresa. La clau de l'èxit és aprendre a canalitzar tota aquesta energia creativa, a prendre riscos intel ligents, perquè les persones amb TDA són els que assumeixen riscos brillant amb llum pròpia.
