Cada vegada són més les persones que confiem en que els nens i nenes, envoltats d’un ambient ric en experiències i, alimentat d’amor i respecte, és capaç d’aprendre tot allò que necessita per ser feliç.
Si aprenem a escoltar el cor, igual que fan els nens i nenes i ens deixem guiar per ell, viurem guiats internament a experimentar allò que realment necessitem, allò que realment ens fa il-·lusió, ens motiva...
El cor –ho diuen estudis científics- és qui decideix.
Quan decidim internament alguna cosa, el cervell espera al cor.
Quan fem callar els nens, també fem callar les seves decisions i, d’aquesta manera, arribem a ser adults esperant indicacions alienes...
Però els nens venen amb el batec del seu cor com si fos un tambor i parlen clar i alt.
Està en les nostres mans acompanyar-los en aquest camí respectant els sues propis i singulars matitzos, encara que pensem que no arribaran enlloc.
Volem ensenyar creativitat als nens, quan fins ara, no hem parat d’ignorar-la i boicotejar-la educant sempre en la homogeneïtat.
Volem ensenyar els nens a ser nens? Ridícul!
