dimarts, 10 de novembre de 2009

El model d'inclusió a Catalunya


El model d'inclusió és un model que dóna a entendre el fet que en una escola qualsevol, hi pugui estar un nen/a amb unes característiques específiques amb les mateixes respostes educatives, que un nen/a sense cap característica diferent destacable.

Es proporciona als alumnes els mitjans per eliminar les barreres que podrien impedir el seu accés i participació en l'entorn educatiu.

Però això, no cal que sigui només l'escola la que se n'ha d'ocupar. L'esforç ha de ser compartit. Cal que una escola es digui inclusiva perquè tothom hi pugui participar activament: escola, nens/nes famílies, administració, professionals dels Serveis Educatius.

Però què passa quan només fixem la mirada cap els nens/nes que no arriben als mínims de les expectatives curriculars d'etapa i no sabem què fer quan hi ha nens/es que sobrepassen els seus coneixements de forma significativa?

Actualment, per als nens i nenes d'altes capacitats, hi troben poques respostes educatives: acceleració, ampliació, etc. però bones i pertinents. La llàstima és que no se saben detectar a temps aquests nens i nenes.

Per una altra banda, hi ha pocs professionals d'educació que tinguin formació per atendre aquests tipus d'alumnat. Com podem doncs, ajudar a les famílies, per aque no hagin de recòrrer als professionals privats o escoles privades?

Hi ha associacions de pares amb alumnes amb altes capacitats:

Fundació per a l'Ajut a Nens i Joves d'Altes Capacitats de Catalunya (FANJAC) Entitat formada per pares i mares de nens i joves diagnosticats com a superdotats.


Associació de Famílies d'Infants Superdotats (Afins) Afins va néixer de la inquietud d'un grup de famílies que es van unir amb un objectiu comú: aprendre sobre les altes capacitats per facilitar als fills les eines necessàries per tenir un desenvolupament harmònic tenint en compte les seves característiques particulars.

També hi ha un grup de treball al Col·legi Oficial de Pedagogs i Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya que treballen sobre aquestes qüestions.

Però el camí encara és llarg, malgrat el patiment d'aquests nens que poques vegades troben les respostes educatives que es mereixen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada